2.Recull tècnic

          2.1.Anàlisi d’un anunci        

          2.2.Anàlisi d’un programa de televisió infantil

3.Recull didàctic

          3.1. Els videojocs i la seva repercussió en els nens

4.Making off

          4.1. La idea

          4.2. Sinopsi argumental

          4.3. Guió literari

          4.4. Guió tècnic

 Fitxa tècnica:  

Data i hora d’emissió: 26.11.07 a les 22:30 h. 

Canal d’emissió: TV3 

Producte anunciat:  Campanya de sensibilització per l’estalvi d’aigua 

Enmig de quin programa: Ventdelplà 

Durada: 32 segons 

Anàlisi formal:  

Personatges: no hi ha personatges, només hi ha un veu en off 

Acció dels personatges: - 

Colors i textures utilitzats: es fan servir molt el blanc i negre i colors molt suaus. Les imatges per sí soles no porten un missatge implícit, tenen la funció d’acompanyament del text del anunci. Es vol ressaltar el text per sobre de les imatges.  

Banda Sonora: desconeguda 

Tipus de veu: és una veu d’home, agradable amb un to constant, intenta fer reflexionar al públic però sense utilitzar un to agressiu. És una veu estable, que té un timbre armònic i transparent, d’intensitat mitjana i ritme lent.   

Tipus de plans: majoritàriament són primers plans (PP) de les aixetes combinats amb alguns plans mitjans (PM) que permeten veure la cuina, el bany, l’exterior... on estan aquestes aixetes. 

Moviments de càmera: es produeixen moviments de càmera ràpid, ajustats a les necessitats narratives. S’observen alguns zooms in i zooms out. La panoràmica és fixa ja que no es produeixen moviments de càmera d’esquerra a dreta o viceversa (horitzontal) o de dalt a baix o viceversa (vertical). No s’observa tràveling lateral ni tràveling circular.  

El tempo: és intemporal, barreja el passat amb el present. No fa un recorregut en el temps lineal i progressiva sinó que intercala imatges més modernes i més clàssiques de banys, aixetes. Expressa una durada en el temps, no és un fet puntual.  

Localitzacions: Escenaris molt austers, banys, cuines i exteriors de cases humils i normals. Fa un recorregut en el temps, combina diferents escenaris, actuals i més antics, ja que parla de tota la vida, barreja imatges de cuines, banys... més antics per donar un reflex del temps, fent referència al text de l’anunci: “ Tota la vida has pensat que per tenir aigua havies d’obrir l’aixeta, es hora d’aprendre que per tenir aigua el que has de fer, es tancar-la”.  

Vestuari: -

 Anàlisi de continguts:  

De text: és un text molt elaborat, estètic, breu, però a la vegada clar i entenedor. És un text reflectiu, fa reflexionar sobre un tema que avui en dia tots coneixem. Ens fa reflexionar sobre com pot repercutir una actitud d’avui en el futur, en la necessitat d’un canvi de mentalitat vers al malbaratament de l’aigua. D’alguna manera vol conduir a que la visió d’una aixeta rajant ens provoqui una reacció immediata per tancar-la, i agafar aquest hàbit.  

De qui ho diu: Un narrador extern al argument del anunci, que expressa el missatge en veu off. 

De com ho diu: El llenguatge té una funció connotativa, és a dir, el missatge publicitari té la intenció explícita de influir sobre la conducta del públic al qual va dirigit i provocar en ell una resposta determinada. Per això utilitza verbs i pronoms en segona persona, creant així una relació més directa entre emissor i receptor.  

De a qui ho diu: dirigit a un públic general, és a dir, absolutament a tothom, homes, dones, grans, petits, rics, pobres... ja que tots som consumidors d’aigua.  

De “l’eslògan”: “Per tenir aigua, tanca l’aixeta”. És una frase curta, que resumeix el missatge final del anunci en poques paraules i de forma molt entenedora per tots els públics.  

De la música: música de piano, marca el ritme del text, del missatge i transmet una durada, una constància en el temps.   

De l’argument: Té l’objectiu de sensibilitzar la societat amb el problema de l’exhauriment de l’aigua, del qual no en som conscients, i d’aquesta manera agafar bons hàbits en el consum d’aquest recurs natural. Bàsicament la idea que vol transmetre aquesta campanya publicitària, és tancar l’aixeta per preservar l’aigua. 

 El missatge publicitari:  

El target o públic objectiu: Va dirigit a un públic general, tant a grans com a petits, ja que tots fem un mal ús de l’aigua i  tots cal que ens sensibilitzem d’aquest problema, els petits perquè n’aprenguin des de petits i els grans perquè ensenyin l’hàbit de tancar l’aixeta als més petits. 

El benefici racional: L’estalvi d’aigua i el no exhauriment del recurs. 

El benefici emocional: Contribueixes al bon ús racional i la preservació d’aquest recurs natural en el medi.

La idea creativa: L’originalitat està en la concepció d’una idea que en principi sembla contradictòria,  el fet de que per tenir aigua haguem de tancar l’aixeta, però que el pas del temps i els canvis en la nostra societat han fet que esdevingui una realitat. És a dir, compara l’acció mecànica de tenir aigua al moment i el fet de tenir aigua en un futur, pel no exhauriment d’aquest recurs natural. 

Les estratègies: missatge directe, amb una idea molt clara, acompanyat d’unes imatges que juguen amb el temps i relacionades amb el contingut del missatge.

Els valors:  és una campanya publicitària que transmet uns valors educatius en vers al consum racional d’aigua i al no malbaratament d’aquesta.  

Comentari personal:  personalment crec que l’objectiu d’aquest anunci va enfocat a canviar els hàbits de les famílies, ja que no parla de l’aigua que es malgasta amb els camps de golfs, les piscines, les indústries, els jardins... però no obstant això, penso que la idea creativa i el missatge és molt encertat, perquè et crida l’atenció. “Tota la vida has pensat que per tenir aigua havies d’obrir l’aixeta, és hora d’aprendre que per tenir aigua el que has de fer es tancar-la. L’aigua no és inesgotable, estalvia!”, és una frase molt encertada, perquè amb no masses paraules et fa reflexionar que la teva acció personal d’avui és molt important per demà; això es tradueix en que, un hàbit mal adquirit que cada dia repeteixen milions i milions de persones, té sens dubte repercussions negatives pel medi ambient, mentre que un bon hàbit ens beneficia a tots avui i demà, a les generacions futures.

Accés a l'Spot de TV: http://mediambient.gencat.net/aca/ca/participacio/campanyes/estalvi/per_tenir_aigua.jsp 

Els jocs són una via d’aprenentatge pels nens, aprenen a socialitzar-se, a desenvolupar les seves capacitats i habilitats. Avui en dia, els jocs tradicionals s’han quedat obsolets i han estat substituïts pels videojocs. Els videojocs són les joguines més regalades als nens i sovint transmeten valors negatius que els pares desconeixen. És per això que penso que és important tractar aquest tema perquè cada vegada els pares tenen menys temps per passar amb els seus fills i no se’n adonen a què estan exposant als seus fills al comprar-los o regalar-los un determinat videojoc.  El primer que s’ha de dir és que molts dels videojocs reprodueixen un estereotip sexista. Estan creats per homes i són fets per a homes, reforçant el comportament i el paper masculí, responen als seus desitjos, necessitats i aficions. Per altra banda està el rol que desenvolupa la dona, generalment menysvalorada, amb una vestimenta que no respon a les necessitats del moment i mostrant-se seductora cap als homes, el llenguatge també és sexista i mostra la desigualtat entre homes i dones. La idea d’allò masculí s’eleva fins al rang més elevat amb valors com: el poder, la força, la valentia, el domini, l’honor, la venjança, el desafiament i l’orgull. En canvi els valors que transmet el personatge femení són: la debilitat, la covardia, el conformisme i la submissió. Amb aquest tipus de videojocs les nenes aprenen la dependència i els nens aprenen el control, el poder, el domini.  La majoria de videojocs a part de ser sexistes fomenten altres valors també negatius com per exemple la competivitat, el triomf, no fomenten la cooperació, la solidaritat que la majoria de pares intenten fomentar en els seus fills. Així doncs com volem ensenyar als nostres fills a compartir, a saber perdre, a ser solidaris i cooperatius si després passen hores i hores davant de la pantalla jugant a jocs que fomenten la lluita per sobre de tot, a guanyar com sigui? La violència és molt present en aquests videojocs, és un element que tenen en compte moltes multinacionals perquè s’han adonat que com és violència té el videojoc major és el seu índex de vendes. El problema és que mostren la violència com a mitjà per aconseguir els objectius, per triomfar però sense tenir després cap repercussió negativa, sinó donat un missatge de la violència com a quelcom positiu, provocant així una immunització cap a la violència per part dels nens. El racisme també és present als videojocs, normalment els enemics són àrabs terroristes, colombians traficants de droga... poques vegades un videojoc es protagonitzat per un col·lectiu minoritari (gays, gitanos...).  Molts creuen que els videojocs no afecta a la seva conducte, però són molt ingenus. Evidentment que afecta als nens perquè encara no són prou crítics per veure la desigualtat entre l’home i la dona com a quelcom injust, el mateix passa amb el racisme o la violència. Encarna estan formant el seu pensament, les seves idees i ho fan a partir del que veuen, experimenten... Si els ensenyem aquests models, com serà la societat futura? Les noies i els nois reben el missatge de que les dones que surten els videojocs són el model de dona ideal. Això pot afectar a l’autoestima de les noies i al seu rol en el món. A demès també afecten al que els nois esperen de les noies i com es relacionen amb elles.  Sovint els pares compren compulsivament sense plantejar-se, ni parar-se a pensar si el que estan comprant al seu fill és bo o no. Compren el que els nens volen. Per això tots som responsables d’aquests fenòmens. Per començar les multinacionals que s’enriqueixen amb la producció d’aquests videojocs, si no tinguessin sortida al mercat aquests videojocs ja no els crearien. Els grans mitjans de comunicació que s’enriqueixen promocionant aquests videojocs, les empreses o editorials que no produeixen videojocs alternatius... però els últims responsables són els pares dels nens, són els que compren el producte. Si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, és la societat consumista a la que estem sotmesos.  Penso que s’haurien de imposar unes mesures per part dels governs per restringir la venda d’aquests videojocs, perquè la llibertat de mercat per segons quins productes no pot comportar conseqüències positives per a la societat. Com pretenem doncs educar als nostres fills en contra del racisme, de la violència de la desigualtat entre els homes i dones si després “consumeixen” nombroses dosis de videojocs?

L’objectiu del nostre projecte audiovisual es mostrar el dia a dia d’una persona jove immersa en la seva pròpia rutina, i com aquesta es pot trencar després d’un fet transcendental.

Seqüència discoteca

Escena carrer: arriba la Laura amb el seu novio i es troba amb les seves amigues que han quedat per anar a la discoteca.

Baladas de amor (Varis Autors)

Escena discoteca:la Laura balla amb el Joan i es mostren afecte l'un per l'altre.

Escena casa Joan: la Laura i el Joan van a casa del Joan i s'enrollen.