3- Recull didàctic

3.1.Els videojocs i la seva repercussió en els nens 

Els jocs són una via d’aprenentatge pels nens, aprenen a socialitzar-se, a desenvolupar les seves capacitats i habilitats. Avui en dia, els jocs tradicionals s’han quedat obsolets i han estat substituïts pels videojocs. Els videojocs són les joguines més regalades als nens i sovint transmeten valors negatius que els pares desconeixen. És per això que penso que és important tractar aquest tema perquè cada vegada els pares tenen menys temps per passar amb els seus fills i no se’n adonen a què estan exposant als seus fills al comprar-los o regalar-los un determinat videojoc.  El primer que s’ha de dir és que molts dels videojocs reprodueixen un estereotip sexista. Estan creats per homes i són fets per a homes, reforçant el comportament i el paper masculí, responen als seus desitjos, necessitats i aficions. Per altra banda està el rol que desenvolupa la dona, generalment menysvalorada, amb una vestimenta que no respon a les necessitats del moment i mostrant-se seductora cap als homes, el llenguatge també és sexista i mostra la desigualtat entre homes i dones. La idea d’allò masculí s’eleva fins al rang més elevat amb valors com: el poder, la força, la valentia, el domini, l’honor, la venjança, el desafiament i l’orgull. En canvi els valors que transmet el personatge femení són: la debilitat, la covardia, el conformisme i la submissió. Amb aquest tipus de videojocs les nenes aprenen la dependència i els nens aprenen el control, el poder, el domini.  La majoria de videojocs a part de ser sexistes fomenten altres valors també negatius com per exemple la competivitat, el triomf, no fomenten la cooperació, la solidaritat que la majoria de pares intenten fomentar en els seus fills. Així doncs com volem ensenyar als nostres fills a compartir, a saber perdre, a ser solidaris i cooperatius si després passen hores i hores davant de la pantalla jugant a jocs que fomenten la lluita per sobre de tot, a guanyar com sigui? La violència és molt present en aquests videojocs, és un element que tenen en compte moltes multinacionals perquè s’han adonat que com és violència té el videojoc major és el seu índex de vendes. El problema és que mostren la violència com a mitjà per aconseguir els objectius, per triomfar però sense tenir després cap repercussió negativa, sinó donat un missatge de la violència com a quelcom positiu, provocant així una immunització cap a la violència per part dels nens. El racisme també és present als videojocs, normalment els enemics són àrabs terroristes, colombians traficants de droga... poques vegades un videojoc es protagonitzat per un col·lectiu minoritari (gays, gitanos...).  Molts creuen que els videojocs no afecta a la seva conducte, però són molt ingenus. Evidentment que afecta als nens perquè encara no són prou crítics per veure la desigualtat entre l’home i la dona com a quelcom injust, el mateix passa amb el racisme o la violència. Encarna estan formant el seu pensament, les seves idees i ho fan a partir del que veuen, experimenten... Si els ensenyem aquests models, com serà la societat futura? Les noies i els nois reben el missatge de que les dones que surten els videojocs són el model de dona ideal. Això pot afectar a l’autoestima de les noies i al seu rol en el món. A demès també afecten al que els nois esperen de les noies i com es relacionen amb elles.  Sovint els pares compren compulsivament sense plantejar-se, ni parar-se a pensar si el que estan comprant al seu fill és bo o no. Compren el que els nens volen. Per això tots som responsables d’aquests fenòmens. Per començar les multinacionals que s’enriqueixen amb la producció d’aquests videojocs, si no tinguessin sortida al mercat aquests videojocs ja no els crearien. Els grans mitjans de comunicació que s’enriqueixen promocionant aquests videojocs, les empreses o editorials que no produeixen videojocs alternatius... però els últims responsables són els pares dels nens, són els que compren el producte. Si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, és la societat consumista a la que estem sotmesos.  Penso que s’haurien de imposar unes mesures per part dels governs per restringir la venda d’aquests videojocs, perquè la llibertat de mercat per segons quins productes no pot comportar conseqüències positives per a la societat. Com pretenem doncs educar als nostres fills en contra del racisme, de la violència de la desigualtat entre els homes i dones si després “consumeixen” nombroses dosis de videojocs?