1.Presentació
2.Recull tècnic
2.1.Anàlisi d’un anunci
2.2.Anàlisi d’un programa de televisió infantil
3.Recull didàctic
3.1. Els videojocs i la seva repercussió en els nens
4.Making off
4.1. La idea
4.2. Sinopsi argumental
4.3. Guió literari
4.4. Guió tècnic
5.Autoavaluació de l’assignaturaAquesta “Carpeta d’Aprenentatge” presenta tan continguts teòrics com didàctics relacionats amb els mitjans audiovisuals i tenint en compte com afecten aquests al públic infantil. Els temes tractats han estat seleccionats acuradament. Per començar he fet un anàlisi d’un anunci de televisió que promociona la Generalitat de Catalunya, que penso que té un contingut força didàctic que pot influenciar positivament la conducta dels més petits, ajudant-los a adquirir bons hàbits en el consum de l’aigua. Pel que fa al programa de televisió que he analitzat, “Los Lunnis” també he mirat que fos educatiu i que no crees males costums i potencies valors positius pels nens. Aparentment si observem aquesta carpeta d’aprenentatge sembla que tots els continguts televisius són educatius, i realment no és així, els nens passen moltes hores mirant la televisió perquè aquesta està integrada en la seva vida quotidiana i evidentment que hi ha molts programes de televisió que contenen continguts banals o no són prou educatius, però crec que ja s’ha fet prou èmfasi en aquet tipus de programes infantils, ja s’ha se n’ha parlat prou de programes com el Shin-shan o els Simpson, i cal reflexionar sobre quins valors positius poden aportar altres programes, com els Lunnis. Per altra banda, també he fet una reflexió sobre com repercuteixen els videojocs en el públic infantil, ja que avui en dia els nens estan sotmesos a hores i hores de televisió i sobre tot de videojocs. Vivim en una societat consumista i la oferta obeeix a la demanda. Mentre els nens vulguin jugar a un determinat tipus de videojoc, com són els de lluita per exemple, doncs les empreses seguiran produint, distribuint i comercialitzant aquests videojocs. Mentre que els pares dels nens compraran aquests sense ser conscients de debò de com influiran aquests videojocs en la conducta futura dels seus fills. Per últim he afegit el making-off de la pel·lícula que hem realitzat, és a dir, tot el treball previ abans de la filmació, i una autoavaluació de la assignatura on he fet una reflexió personal sobre els continguts que s’han donat en aquesta assignatura i la metodologia utilitzada.
2.1.Anàlisi d’un anunci de televisió
Fitxa tècnica:
Data i hora d’emissió: 26.11.07 a les 22:30 h.
Canal d’emissió: TV3
Producte anunciat: Campanya de sensibilització per l’estalvi d’aigua
Enmig de quin programa: Ventdelplà
Durada: 32 segons
Anàlisi formal:
Personatges: no hi ha personatges, només hi ha un veu en off
Acció dels personatges: -
Colors i textures utilitzats: es fan servir molt el blanc i negre i colors molt suaus. Les imatges per sí soles no porten un missatge implícit, tenen la funció d’acompanyament del text del anunci. Es vol ressaltar el text per sobre de les imatges.
Banda Sonora: desconeguda
Tipus de veu: és una veu d’home, agradable amb un to constant, intenta fer reflexionar al públic però sense utilitzar un to agressiu. És una veu estable, que té un timbre armònic i transparent, d’intensitat mitjana i ritme lent.
Tipus de plans: majoritàriament són primers plans (PP) de les aixetes combinats amb alguns plans mitjans (PM) que permeten veure la cuina, el bany, l’exterior... on estan aquestes aixetes.
Moviments de càmera: es produeixen moviments de càmera ràpid, ajustats a les necessitats narratives. S’observen alguns zooms in i zooms out. La panoràmica és fixa ja que no es produeixen moviments de càmera d’esquerra a dreta o viceversa (horitzontal) o de dalt a baix o viceversa (vertical). No s’observa tràveling lateral ni tràveling circular.
El tempo: és intemporal, barreja el passat amb el present. No fa un recorregut en el temps lineal i progressiva sinó que intercala imatges més modernes i més clàssiques de banys, aixetes. Expressa una durada en el temps, no és un fet puntual.
Localitzacions: Escenaris molt austers, banys, cuines i exteriors de cases humils i normals. Fa un recorregut en el temps, combina diferents escenaris, actuals i més antics, ja que parla de tota la vida, barreja imatges de cuines, banys... més antics per donar un reflex del temps, fent referència al text de l’anunci: “ Tota la vida has pensat que per tenir aigua havies d’obrir l’aixeta, es hora d’aprendre que per tenir aigua el que has de fer, es tancar-la”.
Vestuari: -
Anàlisi de continguts:
De text: és un text molt elaborat, estètic, breu, però a la vegada clar i entenedor. És un text reflectiu, fa reflexionar sobre un tema que avui en dia tots coneixem. Ens fa reflexionar sobre com pot repercutir una actitud d’avui en el futur, en la necessitat d’un canvi de mentalitat vers al malbaratament de l’aigua. D’alguna manera vol conduir a que la visió d’una aixeta rajant ens provoqui una reacció immediata per tancar-la, i agafar aquest hàbit.
De qui ho diu: Un narrador extern al argument del anunci, que expressa el missatge en veu off.
De com ho diu: El llenguatge té una funció connotativa, és a dir, el missatge publicitari té la intenció explícita de influir sobre la conducta del públic al qual va dirigit i provocar en ell una resposta determinada. Per això utilitza verbs i pronoms en segona persona, creant així una relació més directa entre emissor i receptor.
De a qui ho diu: dirigit a un públic general, és a dir, absolutament a tothom, homes, dones, grans, petits, rics, pobres... ja que tots som consumidors d’aigua.
De “l’eslògan”: “Per tenir aigua, tanca l’aixeta”. És una frase curta, que resumeix el missatge final del anunci en poques paraules i de forma molt entenedora per tots els públics.
De la música: música de piano, marca el ritme del text, del missatge i transmet una durada, una constància en el temps.
De l’argument: Té l’objectiu de sensibilitzar la societat amb el problema de l’exhauriment de l’aigua, del qual no en som conscients, i d’aquesta manera agafar bons hàbits en el consum d’aquest recurs natural. Bàsicament la idea que vol transmetre aquesta campanya publicitària, és tancar l’aixeta per preservar l’aigua.
El missatge publicitari:
El target o públic objectiu: Va dirigit a un públic general, tant a grans com a petits, ja que tots fem un mal ús de l’aigua i tots cal que ens sensibilitzem d’aquest problema, els petits perquè n’aprenguin des de petits i els grans perquè ensenyin l’hàbit de tancar l’aixeta als més petits.
El benefici racional: L’estalvi d’aigua i el no exhauriment del recurs.
El benefici emocional: Contribueixes al bon ús racional i la preservació d’aquest recurs natural en el medi.
La idea creativa: L’originalitat està en la concepció d’una idea que en principi sembla contradictòria, el fet de que per tenir aigua haguem de tancar l’aixeta, però que el pas del temps i els canvis en la nostra societat han fet que esdevingui una realitat. És a dir, compara l’acció mecànica de tenir aigua al moment i el fet de tenir aigua en un futur, pel no exhauriment d’aquest recurs natural.
Les estratègies: missatge directe, amb una idea molt clara, acompanyat d’unes imatges que juguen amb el temps i relacionades amb el contingut del missatge.
Els valors: és una campanya publicitària que transmet uns valors educatius en vers al consum racional d’aigua i al no malbaratament d’aquesta.
Comentari personal: personalment crec que l’objectiu d’aquest anunci va enfocat a canviar els hàbits de les famílies, ja que no parla de l’aigua que es malgasta amb els camps de golfs, les piscines, les indústries, els jardins... però no obstant això, penso que la idea creativa i el missatge és molt encertat, perquè et crida l’atenció. “Tota la vida has pensat que per tenir aigua havies d’obrir l’aixeta, és hora d’aprendre que per tenir aigua el que has de fer es tancar-la. L’aigua no és inesgotable, estalvia!”, és una frase molt encertada, perquè amb no masses paraules et fa reflexionar que la teva acció personal d’avui és molt important per demà; això es tradueix en que, un hàbit mal adquirit que cada dia repeteixen milions i milions de persones, té sens dubte repercussions negatives pel medi ambient, mentre que un bon hàbit ens beneficia a tots avui i demà, a les generacions futures.
Accés a l'Spot de TV: http://mediambient.gencat.net/aca/ca/participacio/campanyes/estalvi/per_tenir_aigua.jsp
2.2. Anàlisi d’un programa dirigit a un públic infantil
Fitxa Tècnica
Data i Hora d’emissió del programa: de dilluns a divendres de 7’30 a 9’30h per la 2 de TVE i dissabtes i diumenges de 8’00 a 8’30 h. per la 1 de TVE
Canal d’emissió: La 2 de TVE i la 1 de TVE.
Títol: Los Lunnis
Programa: Los Lunnis
Durada: de dilluns a divendres el programa dura dues hores i els caps de setmana el programa dura mitja hora.
Tipus de programa: programa infantil
Anàlisi formal
Personatges: En el sector més jove dels Lunnis trobem a Lula, la “fatxenda”, que té una nau i es preocupa pel medi ambient. És molt amiga de Lulo, el compositor de cançons i expert en informàtica, qui no s’atreveix a confessar el seu amor a Lula. També trobem a Lulila, que és la que més pregunta i la petita del grup. A Lublú li encanta llegir i narrar contes per als seus amics. Lucho i Lupita condueixen el informatiu Telelunnis, presentant notes periodístiques sobre temes tan variats com la natura, els oficis i els costums d’altres països. Lucho, és el més bromista i somia amb ser futbolista, mentre que Lupita posseeix una gran intel·ligència. Lufló, Luberto, Luisa i Lupower treballen junts com a reporters en el informatiu. Luisa sempre està a la última moda i Lupower realitza els reportatges més divertits. Finalment, trobem a la nena anglesa Lucy, qui va recórrer tot el món i explica coses als seus amics sobre els països que va visitar. En el sector dels personatges adults observem a la professora Lumbrela qui dóna classes als seus alumnes amb ajuda de Vinila, una màquina que reprodueix música. A la professora li agrada cantar i ensenyar jocs al més petits. Lutecio, el científic, no para de crear invents. La seva mascota, Luraña, cada dia se li assembla més. També trobem en aquest sector la bruixa Lubina, que té un llibre màgic amb pocions i trucs escrits fa molts anys. La bruixa sempre troba la solució per a tots els problemes dels Lunnis més joves. En Lunalunera, també existeixen els dolents. El pirata Lucanero i Lurdo, el seu ajudant, desitgen robar el Gran Llibre Màgic de la bruixa Lubina, però els seus plans sempre acaben malament. En la seva cova, Lucanero amaga una gran quantitat de tresors, molts dels quals van ser robats per ell mentre viatjava per l’espai. Per últim, està Lucrècia, cantant i amiga de la colla del Lunnis. Lucrècia sempre està disposada a ajudar als seus amics els Lunnis. En algunes ocasions, també els ensenya a ballar i cantar.
Resum de l’argument: Els Lunnis consisteixen en una petita sèrie de curta duració, en la qual els personatges protagonitzen unes accions que no són correctes moralment ni socialment i, amb l’ajuda normalment dels personatges majors, com són Lubina i la pròpia cantant Lucrècia, s’adonen que actuaven malament. Sovint, els que actuen erròniament són els personatges que encarnen el mal (Bucanero i Lurdo), i els altres personatges, que són més innocents són les víctimes de les seves malifetes. Al final, tots aprenen el que han i el que no han de fer. A vegades per fer arribar la moralitat als nens, ho fan a través de cançons. Els Lunnis a part de la sèrie, canten unes cançons molt famoses que transmeten hàbits com són els d’anar a dormir, anar a l’escola, com despertar-se, etc.. Aquestes cançons arriben molt al públic infantil ja que es basen en les repeticions.
Colors i textures utilitzats: Els personatges són d’uns colors molt vius, com tot en l’ambient en el que es mouen. Cada un d’ells té un color assignat, els colors dels més joves són més vius (groc, rosa...) , mentre que els colors dels personatges adults, com són Lubina i Lutecio, són d’uns colors més apagats com és el color gris. Cal esmentar també que els colors s’associen tradicionalment al sexe del personatge. Als personatges femenins són de colors com el rosa, el lila... i els masculins el blau, el groc.... Pel que fa a la textura, són uns personatges d’una textura suau, com de pelux, donant sensació de tendresa.
Banda Sonora: La música es composada pels propis personatges. Elaboren cançons i balls que tenen un missatge moralitzador.
Tipus de veu: Les veus dels personatges son suaus, adequades i agradables pels nens, i divertides, fent així més amè el seu contingut. Cada personatge té una veu que es directament associada a la seva personalitat. Cada un té les seves característiques específiques i la seva forma de parlar particular. Així trobem diferents entonacions, per exemple el Lulo parla com un “rapero” i Lula parla com una fatxenda i per tant amb entonacions diferents, segons el seu caràcter. Cal dir que les veus d’aquests personatges són veus adultes que imiten veus infantils, per tant, intenten crear sons més aguts. Són veus d’intensitat mitja i amb un ritme alegre que transmet dinamisme.
Tipus de plans: Sempre hi ha un pla general del ambient on es mouen els Lunnis, Lunalunera, i normalment s’agafen plans mitjos curts i llargs dels personatges, no se’ls sol veure tots sencers en el quadre.
Moviments de càmera: NO es fan gaires moviments de càmera. En general podem observar alguna panoràmica horitzontal i zooms.
El tempo: la sèrie dels Lunnis està basada en el temps actual perquè intenta conscienciar als nens amb les cançons i activitats de possibles problemes del món. Un dels exemple pot ser la canço de “Un juguete, una ilusión” destinat a ajudar als nens del tercer món, o la cançó amb la campanya de UNICEF per crear un món millor i concienciar-se de la infància d’arreu del món, o els Lunnis i l’apadrinament...
Opinió personal
El target o públic objectiu: La sèrie de dibuixos «Los Lunnis » va dirigida a un públic infantil, ja que utilitza com recurs estètic i expressiu un gran nombre de balls i música amb la finalitat d’agradar i cridar l’atenció dels nens. Amb la mateixa finalitat s’utilitzen els colors vius en els personatges i als decorats. Així també s’aconsegueix donar vitalitat a l’escena i que no resulti avorrit pels telespectadors. En la mateixa línea es mou l’aspecte físic dels personatges. Utilitzen roba i pentinats cridaners per crear simpatia entre els nens i d’alguna manera, trencar amb la monotonia real en el seu món imaginari.
El pla racional: entretenir als nens i adquirir nous coneixements en àrees del currículum educatiu, d’una forma amena i divertida, amb jocs, cançons...
El pla emocional: aprendre valors moralitzadors com el companyarisme, la cooperació, el respecte, l’amor, l’amistat....
La idea: Personatges simpàtics, divertits... que viuen en un món de fantasia i imaginació on els somnis es fan realitat, un reflex del món real e imaginari dels nens. En el món dels Lunnis, Lunalunera, predomina el bon humor, la màgia i l’aventura encara que també tenen problemes com els nens de la Terra, però els solucionen tots junts. El seu lema es “amb els altres m’ho passo millor” i l’objectiu es educar la actitud de descobrir els valors dels demés.
Les estratègies Personalment crec l’estratègia per atreure al públic infantil està en la combinació dels diferents llenguatges que existeixen, és a dir, combina el llenguatge verbal amb el musical, el visual i el corporal. El llenguatge verbal es caracteritza per ser un llenguatge senzill. Cada personatge té les seves característiques específiques, la seva forma de parlar particular. La combinació del llenguatge verbal amb el musical és molt productiva. Els Lunnis són coneguts per les seves cançons, ja que el missatge que ens volen transmetre se’ns queda enregistrat a través d’una melodia i és molt més fàcil de recordar. A part de què les titelles canten cançons, sovint mentre parlen s’escolta música de fons, fet que produeix un reclam a l’atenció dels nens. En el llenguatge visual, s’ha de destacar els ninots i el colors. Els Lunnis són un conjunt de titelles que donen vida a uns personatges. Cada personatge té unes característiques i la seva pròpia personalitat, com hem dit anteriorment, existeix el rapero, la fatxenda, el pirata dolent, la bruixa sàvia, etc.. Així cada espectador pot sentir-se identificat amb un dels personatges o simpatitzar amb un d’ells. Aquestes titelles són d’uns colors molt vius, com tot en Lunalunera. Com s’ha dit abans, tot Lunalunera és de tons molt vius, tots els colors dels decorats tenen molta vivacitat, i això també és un recurs que no falla per cridar la atenció. Per acabar aquest punt, hem d’ incloure el fet que apareguin imatges de nens, reforçant les cançons que pretenen educar, ja que així, els nens se senten identificats i veuen un exemple.
Els valors: La sèrie de televisió de “Los Lunnis” comunica als infants valors, ja siguin individuals, familiar o socials. Això es degut a que els personatges demostren relacions d’amistat, d’amor, d’admiració, etc., respecte als altres companys, i aquest comportament que tenen ensenya als nens com s’han de comportar amb les altres persones. També les actituds que tenen els personatges ensenyen als nens a compartir amb els altres tant les coses bones com els problemes o les dificultats. Per altra banda, els nens veuen que actuar com Lucanero, que és el dolent de la sèrie, no està bé, ja que si segueixen la seva conducta i la seva manera de pensar, acabaran malament, llavors aprenen que no s’ha de ser dolent ni fer mal als altres, sinó ajudar-los i comportar-se bé. Per últim, les conductes dels personatges més petits de la sèrie, ensenyen als nens a ser autosuficients, encara que també se’ls ensenya que les opinions dels grans, que són més savis que ells, són molt importants i ens duran a bon lloc, per tant no s’han d’ignorar. Els estereotips que vehicula la sèrie són positius. Ensenyen als infants a conviure en grup o en família. S’intenta que evitin la individualitat i es procura que valorin més la família, als amics, etc.Per altra banda també s’intenta que agafin bones costums, com per exemple anar-se’n d’hora a dormir per poder estar descansats al dia següent, i la sèrie no ha trobat una millor manera de fer-ho que fent una cançó per acompanyar-los.
Comentari personal: Personalment penso que “Los Lunnis” fomenten l’iniciativa i l’aprenentatge perquè tracten els grans temes del saber de forma àgil, amena i actual. Per a què els més petits obrin la porta a la fantasia i aprenguin a divertir-se participant en activitats que poden realitzar a casa. Penso que els continguts de “Los Lunnis” garanteixen objectius quantificables, com per exemple l’aprenentatge d’una sèrie de paraules per capítol, d’algunes regles bàsiques de matemàtiques i de temes interessants d’història i cultura. Sense oblidar la intel·ligència emocional, l’educació per a la salut o el civisme com algun dels aspectes més rellevants del contingut educatiu. Considero que es una sèrie que satisfà les necessitats educatives dels nens en el seu desenvolupament, motiva als nens a l’aprenentatge a través de la simpatia de les seves titelles, crea hàbits d’estudi, es potencia la comprensió lectora i l’expressió oral en totes les àrees del currículum educatiu, i per últim i molt importat considero que s’educa als nens ja des de una edat precoç en la natura i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
3.1.Els videojocs i la seva repercussió en els nens
Els jocs són una via d’aprenentatge pels nens, aprenen a socialitzar-se, a desenvolupar les seves capacitats i habilitats. Avui en dia, els jocs tradicionals s’han quedat obsolets i han estat substituïts pels videojocs. Els videojocs són les joguines més regalades als nens i sovint transmeten valors negatius que els pares desconeixen. És per això que penso que és important tractar aquest tema perquè cada vegada els pares tenen menys temps per passar amb els seus fills i no se’n adonen a què estan exposant als seus fills al comprar-los o regalar-los un determinat videojoc. El primer que s’ha de dir és que molts dels videojocs reprodueixen un estereotip sexista. Estan creats per homes i són fets per a homes, reforçant el comportament i el paper masculí, responen als seus desitjos, necessitats i aficions. Per altra banda està el rol que desenvolupa la dona, generalment menysvalorada, amb una vestimenta que no respon a les necessitats del moment i mostrant-se seductora cap als homes, el llenguatge també és sexista i mostra la desigualtat entre homes i dones. La idea d’allò masculí s’eleva fins al rang més elevat amb valors com: el poder, la força, la valentia, el domini, l’honor, la venjança, el desafiament i l’orgull. En canvi els valors que transmet el personatge femení són: la debilitat, la covardia, el conformisme i la submissió. Amb aquest tipus de videojocs les nenes aprenen la dependència i els nens aprenen el control, el poder, el domini. La majoria de videojocs a part de ser sexistes fomenten altres valors també negatius com per exemple la competivitat, el triomf, no fomenten la cooperació, la solidaritat que la majoria de pares intenten fomentar en els seus fills. Així doncs com volem ensenyar als nostres fills a compartir, a saber perdre, a ser solidaris i cooperatius si després passen hores i hores davant de la pantalla jugant a jocs que fomenten la lluita per sobre de tot, a guanyar com sigui? La violència és molt present en aquests videojocs, és un element que tenen en compte moltes multinacionals perquè s’han adonat que com és violència té el videojoc major és el seu índex de vendes. El problema és que mostren la violència com a mitjà per aconseguir els objectius, per triomfar però sense tenir després cap repercussió negativa, sinó donat un missatge de la violència com a quelcom positiu, provocant així una immunització cap a la violència per part dels nens. El racisme també és present als videojocs, normalment els enemics són àrabs terroristes, colombians traficants de droga... poques vegades un videojoc es protagonitzat per un col·lectiu minoritari (gays, gitanos...). Molts creuen que els videojocs no afecta a la seva conducte, però són molt ingenus. Evidentment que afecta als nens perquè encara no són prou crítics per veure la desigualtat entre l’home i la dona com a quelcom injust, el mateix passa amb el racisme o la violència. Encarna estan formant el seu pensament, les seves idees i ho fan a partir del que veuen, experimenten... Si els ensenyem aquests models, com serà la societat futura? Les noies i els nois reben el missatge de que les dones que surten els videojocs són el model de dona ideal. Això pot afectar a l’autoestima de les noies i al seu rol en el món. A demès també afecten al que els nois esperen de les noies i com es relacionen amb elles. Sovint els pares compren compulsivament sense plantejar-se, ni parar-se a pensar si el que estan comprant al seu fill és bo o no. Compren el que els nens volen. Per això tots som responsables d’aquests fenòmens. Per començar les multinacionals que s’enriqueixen amb la producció d’aquests videojocs, si no tinguessin sortida al mercat aquests videojocs ja no els crearien. Els grans mitjans de comunicació que s’enriqueixen promocionant aquests videojocs, les empreses o editorials que no produeixen videojocs alternatius... però els últims responsables són els pares dels nens, són els que compren el producte. Si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, és la societat consumista a la que estem sotmesos. Penso que s’haurien de imposar unes mesures per part dels governs per restringir la venda d’aquests videojocs, perquè la llibertat de mercat per segons quins productes no pot comportar conseqüències positives per a la societat. Com pretenem doncs educar als nostres fills en contra del racisme, de la violència de la desigualtat entre els homes i dones si després “consumeixen” nombroses dosis de videojocs?
4.1.La idea
L’objectiu del nostre projecte audiovisual es mostrar el dia a dia d’una persona jove immersa en la seva pròpia rutina, i com aquesta es pot trencar després d’un fet transcendental.
Aquesta és la historia d’una universitària, la Laura. Com la vida de qualsevol persona porta una sèrie de rutines. Cada dia el despertador sona a les 7:00am. Però a la Laura com sempre li costa molt llevar-se i torna a fer tard. Després de rentar-se i esmorzar unes galetes i una tassa de llet, tota atrafegada i amb presses marxa cap a la Universitat. No sense abans mirar-se al mirall, fer-se l’últim retoc i calçar-se. Però un dia la Laura viu una nit romàntica amb el seu xicot, el que aparentment pot ser un manera de divertir-se, serà un fet transcendental a la seva vida. Torna un altre cop la rutina de cada dia. Però comença a trobar-se més esgotada del normal, i amb malestar general. Té mal de cap, nàusees, marejos, està molt irritable… Els seus pares estan preocupats, no saben que li passa, intenten aconsellar-la però ella no vol saber-ne res. S’enfada amb tothom, amb els seus pares, amics, inclús amb el seu xicot. A la universitat , les seves companyes es preocupen per ella i la Laura cansada de tot, agafa les seves coses i se’n va al bany. Allà es troba marejada i vomita.A l’endemà la Laura decideix anar al metge. Entrar a l’ambulatori amb por. Surt amb cara de tristesa i es dirigeix cap a casa. De camí es fixa en una botiga per nens. De sobte, la Laura seu tota destrossada i li cau una llàgrima
| Video | Audio |
| Seqüencia de casa 1: | |
| Escena dormitori: Com es desperta la noia. Quan sona el rellotge la Laura el para i s’aixeca. | Silenci fins que soni el despertador. Quan s'aixeca esverada comença la música: girlfriend (Avril Lavinge) |
| Escena lavabo: Es renta la cara i obre la aixeta de la dutxa | |
| Escena esmorzant: Beu la llet. Es mira el rellotge, es menja les galetes i surt corrents. | |
| Escena sortint de casa: Agafa la motxilla, es mira al mirall, es retoca, es calça, i surt del quadre. | |
| Seqüència de la Universitat 1 | |
| Escena amb companyes: Arriba ,saluda a l’amiga i entren a classe | Girlfriend (Avril Lavinge) |
| Seqüència casa 2 | |
| Escena dormitori Com es desperta la noia. Quan sona el rellotge la Laura el para i s’aixeca. | Silenci fins que soni el despertador. Quan s'aixeca esverada comença la música: girlfriend (Avril Lavinge) |
| Escena lavabo: Es renta la cara i obre la aixeta de la dutxa. | |
| Escena esmorzant: Beu la llet. Es mira el rellotge, es menja unes galetes i surt corrents. | |
| Escena sortint de casa: agafa la motxilla, es mira al mirall, es retoca, i surt del quadre. | |
| Seqüència de la Universitat 2 | |
| Escena amb companyes: Arriba ,saluda a l’amiga i entren a classe | Girlfriend (Avril Lavinge) |
| Seqüència casa 3 | |
| Escena dormitori Com es desperta la noia. Quan sona el rellotge la Laura el para i s’aixeca. | Silenci fins que soni el despertador. Quan s'aixeca esverada comença la música: girlfriend (Avril Lavinge) |
| Escena lavabo: Es renta la cara i obre la aixeta de la dutxa. | |
| Escena esmorzant: Beu la llet. Es mira el rellotge, es menja unes galetes i surt corrents. | |
| Escena sortint de casa: agafa la motxilla, es mira al mirall, es retoca, i surt del quadre. | |
| Seqüència de la Universitat 3 | |
| Escena amb companyes: Arriba ,saluda a l’amiga i entren a classe | Girlfriend (Avril Lavinge) |
Seqüència discoteca | |
Escena carrer: arriba la Laura amb el seu novio i es troba amb les seves amigues que han quedat per anar a la discoteca. | Baladas de amor (Varis Autors) |
Escena discoteca:la Laura balla amb el Joan i es mostren afecte l'un per l'altre. Escena casa Joan: la Laura i el Joan van a casa del Joan i s'enrollen. | |
| Seqüència del dia que no es troba bé | |
| Escena dormitori Com es desperta la noia. Quan sona el rellotge la Laura el para però no s'aixeca no es troba bé | Beatiful (James Blunt) |
| Escena lavabo: Es renta la cara i obre la aixeta de la dutxa. S'arronsa al lavabo perqué no es troba bé | |
| Escena bronca mare: no té gana i no vol esmorzar, la seva mare es preocupa per ell aperò li fa un renec i discuteixen. La Laura surt de casa i dóna un cop de porta. | |
| Seqüència Universitat 4 (bronques companyes i xicot) | |
| Escena mòvil: La laura arriba tard, les seves companyes ja han entrat a classes, ella es queda sola i li truca el seu xicot per preguntar-li com està, ella no vol saber res d'ell i discuteixen. | Beatiful (James Blunt). Quan entra al labavo comença la canço “Lie in the sound” (William Tresspassers) |
| Escena companyes: Les seves companyes surten de classe i li pregunten com està i com és que no ha entrat a classe, ella s'enfada discuteix amb les amigues i marxa corrents cap al lavabo. | |
| Escena lavabo: La Laura no es troba bé, s'ajup al lavabo i vomita | |
| Seqüència del dia que no es troba bé carrer | |
| Escena ambulatori: La Laura decideix anar al metge, i entra a l'ambulatori amb por, surt trista i gairabé plorant. | Lie in the Sound (William Tresspassers) |
| Escena carrer: La Laura va passejant sense romb i pensant en les seves coses, de sobte veu una botiga de pre-mama, s'acosta i mira l'aparador. | |
| Escena banc: La Laura destrossada s'aseu al banc del davant de la botiga,es posa les mans a la cara i comença a plorar. |